La duna continental

La duna continental
De quan la duna amenaçava engolir la població.

L’historiador Pella i Forgas atribueix la formació d’aquesta duna al desviament del riu Ter que el comte d’Empúries Ponç Hug va manar fer l’any 1302. Antigament aquest riu desembocava al nord de l’Escala, a la platja de la Font o del Rec, i el seu curs constituïa una barrera insalvable per a l’avanç de les dunes ja que el riu retornava al mar totes les sorres que transportava el vent. Al desaparèixer aquesta barrera natural, el vent de nord va poder transportar les sorres cap al sud, traspassant el massís del Montgrí i alterant així el medi.

Aquest fet va acabar amenaçant la vida i l’economia local, ja que horts i cases es veieren coberts pel sorral. A finals del segle XIX es va dur a terme el projecte de l’enginyer Primitiu Artigas, mitjançant el qual les sorres de les dunes van quedar fixades plantant-hi gramínies que més tard van permetre la posterior plantació de pins joves (pi pinyer, pi blanc i pinastre). Aquest bosc es va anar desenvolupant i avui en dia és un refugi d’ocells i petits mamífers. La duna, però, més que veure-la ens l’hem d’imaginar.
Text: rutespirineus.cat

Podeu seguir la ruta autoguiada de NaturaLocal fent click aquí.

Descàrregues